Tema 1 (general). Marc constitucional

D'on surt Constitució espanyola de 1978 (títol preliminar, títol I, arts. 137, 146, 149, 161 i 162) i Estatut d'autonomia de Catalunya (LO 6/2006): títol preliminar, títol I, títol II —capítol II— i títol IV.

Quant cau 16 preguntes de les 282 dels exàmens oficials recollits: el 5,7% del banc. Empatat amb E17 en el quart lloc, per darrere de E13 (29), E15 (24) i E10 (21). No entra al supòsit pràctic.

Quant es triga Lectura atenta: 75–90 minuts. Els dos quadres estrellats, 10 minuts més abans de cada simulacre.

De què va això

Aquest tema respon a dues preguntes: qui mana i fins on. La Constitució decideix qui pot fer lleis sobre què, quins drets tens que ningú et pot treure, i què passa quan l'Estat i una comunitat autònoma volen regular el mateix. L'Estatut fa el mateix un pis avall: diu què és la Generalitat, quins drets afegeix i què pot fer Catalunya sense demanar permís.

Per què t'importa a tu, que et presentes a serveis penitenciaris? Per dues coses molt concretes. La primera: la legislació penitenciària és competència exclusiva de l'Estat (art. 149.1.6a CE), però l'execució la fa la Generalitat. Tota la teva feina viu en aquesta escletxa. La segona: l'article 25.2 CE diu que les penes s'orienten a la reeducació i la reinserció i que el pres conserva els drets fonamentals llevat dels que li limiti la condemna, el sentit de la pena i la llei penitenciària. Aquesta frase és la clau de volta de tot el temari específic.

La resta és arquitectura: cambres, presidents, terminis i majories. Es memoritza, no s'entén. Els quadres del final són per a això.

1. Marc constitucional: els principis

Espanya es constitueix en un Estat social i democràtic de Dret, i els seus valors superiors són quatre: llibertat, justícia, igualtat i pluralisme polític (art. 1.1 CE). La sobirania nacional resideix en el poble espanyol (art. 1.2 CE) i la forma política de l'Estat és la Monarquia parlamentària (art. 1.3 CE).

La Constitució es fonamenta en la indissoluble unitat de la Nació espanyola, pàtria comuna i indivisible, i reconeix i garanteix el dret a l'autonomia de les nacionalitats i regions que la integren i la solidaritat entre totes elles (art. 2 CE). Compte amb el vocabulari: el text diu nacionalitats i regions, mai nacions.

El castellà és la llengua espanyola oficial de l'Estat; tots els espanyols tenen el deure de conèixer-la i el dret d'usar-la. Les altres llengües espanyoles són també oficials a les seves comunitats d'acord amb els estatuts, i la riquesa de les modalitats lingüístiques és patrimoni cultural objecte d'especial respecte i protecció (art. 3 CE).

Detalls que el tribunal ha preguntat literalment: la bandera té tres franges horitzontals vermella, groga i vermella, i la groga és de doble amplada que cadascuna de les vermelles (art. 4.1 CE); els estatuts poden reconèixer banderes pròpies, que s'utilitzen juntament amb la d'Espanya (art. 4.2 CE); i la capital de l'Estat és la vila de Madrid —"vila", no "ciutat" (art. 5 CE).

Partits polítics (art. 6 CE) i sindicats i associacions empresarials (art. 7 CE) reben el mateix tractament, paraula per paraula: es creen i actuen lliurement dins el respecte a la Constitució i la llei, i la seva estructura interna i el seu funcionament han de ser democràtics. Les Forces Armades són l'Exèrcit de Terra, l'Armada i l'Exèrcit de l'Aire —la Guàrdia Civil no hi és— i una llei orgànica regula les bases de l'organització militar (art. 8 CE).

L'article 9 CE tanca el títol preliminar amb tres capes. Ciutadans i poders públics resten subjectes a la Constitució i a la resta de l'ordenament jurídic (art. 9.1 CE). Els poders públics han de promoure que la llibertat i la igualtat siguin reals i efectives i remoure els obstacles (art. 9.2 CE). I l'apartat 3 conté set garanties que cal saber de memòria en ordre:

legalitat · jerarquia normativa · publicitat de les normes · irretroactivitat de les disposicions sancionadores no favorables o restrictives de drets individuals · seguretat jurídica · responsabilitat · interdicció de l'arbitrarietat dels poders públics (art. 9.3 CE)

2. Els drets i deures fonamentals de les persones

El pòrtic. La dignitat de la persona, els drets inviolables que li són inherents, el lliure desenvolupament de la personalitat i el respecte a la llei i als drets dels altres són fonament de l'ordre polític i de la pau social (art. 10.1 CE). I les normes sobre drets fonamentals s'interpreten de conformitat amb la Declaració Universal de Drets Humans i els tractats ratificats per Espanya (art. 10.2 CE).

Nacionalitat i estrangeria. Cap espanyol d'origen pot ser privat de la seva nacionalitat (art. 11.2 CE). Els espanyols són majors d'edat als divuit anys (art. 12 CE). Els estrangers gaudeixen de les llibertats públiques del títol I en els termes que estableixin els tractats i la llei (art. 13.1 CE); els drets de participació política de l'article 23 són només per als espanyols, llevat del sufragi actiu i passiu en eleccions municipals per tractat o llei amb reciprocitat (art. 13.2 CE). L'extradició exclou els delictes polítics, però els actes de terrorisme no es consideren delictes polítics (art. 13.3 CE).

Igualtat. Els espanyols són iguals davant la llei sense que pugui prevaler cap discriminació per naixença, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social (art. 14 CE). La llista és tancada en la seva part expressa i oberta en la clàusula final: l'edat, per exemple, hi entra per la clàusula, no per l'enumeració.

Els drets de la secció 1a (arts. 15 a 29 CE) són els que tenen la protecció més forta. Els que més toquen la nostra matèria:

• Art. 15 — dret a la vida i a la integritat física i moral; prohibició de tortura i de penes o tractes inhumans o degradants; abolició de la pena de mort llevat del que puguin disposar les lleis penals militars per a temps de guerra.
• Art. 17 — llibertat i seguretat. La detenció preventiva no pot durar més del que sigui estrictament necessari i, en qualsevol cas, dins de 72 hores el detingut ha de ser posat en llibertat o a disposició judicial (art. 17.2 CE). Informació immediata i comprensible dels drets i les raons, dret a no declarar i assistència d'advocat en diligències policials i judicials (art. 17.3 CE). La llei regula l'habeas corpus i el termini màxim de presó provisional (art. 17.4 CE).
• Art. 18 — honor, intimitat personal i familiar i pròpia imatge. El domicili és inviolable: només hi entra el consentiment del titular, la resolució judicial o el delicte flagrant (art. 18.2 CE). El secret de les comunicacions només cedeix per resolució judicial (art. 18.3 CE).
• Art. 20 — llibertats d'expressió i informació. Cap tipus de censura prèvia (art. 20.2 CE) i el segrest de publicacions només per resolució judicial (art. 20.5 CE).
• Art. 24 — tutela judicial efectiva sense que en cap cas hi hagi indefensió (art. 24.1 CE), amb les garanties de l'apartat 2: jutge ordinari predeterminat per la llei, defensa i assistència de lletrat, informació de l'acusació, procés públic sense dilacions indegudes i amb totes les garanties, mitjans de prova pertinents, no declarar contra un mateix, no confessar-se culpable i presumpció d'innocència.
• Art. 25 — el més important del tema per a tu. Ningú pot ser condemnat o sancionat per accions o omissions que en el moment de produir-se no constituïen delicte, falta o infracció administrativa (art. 25.1 CE). Les penes privatives de llibertat i les mesures de seguretat s'orienten a la reeducació i la reinserció social i no poden consistir en treballs forçats; el condemnat que compleix pena de presó conserva els drets fonamentals d'aquest capítol llevat dels limitats expressament pel contingut de la decisió condemnatòria, el sentit de la pena i la llei penitenciària, i en tot cas té dret a treball remunerat, als beneficis de la Seguretat Social i a l'accés a la cultura i al desenvolupament integral de la personalitat (art. 25.2 CE). I l'Administració civil no pot imposar sancions que, directament o subsidiàriament, impliquin privació de llibertat (art. 25.3 CE).
• Art. 26 — es prohibeixen els Tribunals d'Honor en l'àmbit de l'Administració civil i de les organitzacions professionals.
• Art. 28 — llibertat sindical, que comprèn fundar sindicats, afiliar-s'hi, formar confederacions i fundar organitzacions internacionals; ningú pot ser obligat a afiliar-se. Dret de vaga dels treballadors, amb garanties per mantenir els serveis essencials (art. 28.2 CE).
• Art. 29 — dret de petició individual i col·lectiva per escrit; els membres dels cossos sotmesos a disciplina militar només poden exercir-lo individualment (art. 29.2 CE).

Els drets de la secció 2a (arts. 30 a 38 CE) tenen menys protecció. Deure i dret de defensar Espanya, amb objecció de consciència i possible prestació social substitutòria (art. 30 CE); sistema tributari just, inspirat en igualtat i progressivitat, que en cap cas tindrà abast confiscatori (art. 31.1 CE); matrimoni amb plena igualtat jurídica (art. 32.1 CE); propietat privada i herència, el contingut de les quals el delimita la funció social (art. 33.2 CE), amb expropiació només per causa justificada d'utilitat pública o interès social, indemnització i conformitat amb les lleis (art. 33.3 CE); dret de fundació, al qual s'apliquen els apartats 2 i 4 de l'article 22 (art. 34.2 CE); deure de treballar i dret al treball, amb estatut dels treballadors (art. 35 CE); col·legis professionals, també democràtics (art. 36 CE); negociació col·lectiva i força vinculant dels convenis (art. 37.1 CE); i llibertat d'empresa dins el marc de l'economia de mercat (art. 38 CE).

Els principis rectors del capítol III (arts. 39 a 52 CE) no són drets exigibles directament. Els que cauen: protecció de la família i igualtat dels fills sigui quina sigui la filiació (art. 39 CE); política orientada a la plena ocupació i descans mitjançant limitació de jornada, vacances periòdiques retribuïdes i centres adequats (art. 40 CE); règim públic de Seguretat Social, especialment en cas de desocupació (art. 41 CE); drets dels treballadors espanyols a l'estranger i política de retorn (art. 42 CE); protecció de la salut (art. 43 CE); accés a la cultura i foment de la ciència (art. 44 CE); medi ambient com a dret i deure, amb sancions penals o administratives i obligació de reparar el dany (art. 45 CE); patrimoni històric sigui quin sigui el règim jurídic i la titularitat (art. 46 CE); habitatge digne, amb regulació del sòl contra l'especulació i participació de la comunitat en les plusvàlues urbanístiques (art. 47 CE); joventut (art. 48 CE); persones amb discapacitat, que exerceixen els drets del títol I en condicions de llibertat i igualtat reals i efectives i a qui s'han de garantir entorns universalment accessibles (art. 49 CE, en la redacció vigent); tercera edat amb pensions adequades i actualitzades periòdicament (art. 50 CE); consumidors i usuaris (art. 51 CE); i organitzacions professionals, un cop més democràtiques (art. 52 CE).

3. Les seves garanties

No tots els drets del títol I es protegeixen igual. Aquesta és l'escala, i és matèria d'examen directa:

Una excepció que el tribunal estima: l'objecció de consciència de l'article 30 té recurs d'empara encara que estigui fora de la secció 1a (art. 53.2 CE, última frase).

El Defensor del Poble és alt comissionat de les Corts Generals, designat per aquestes, i es regula per llei orgànica; supervisa l'activitat de l'Administració i en dóna compte a les Corts (art. 54 CE).

Suspensió de drets (art. 55 CE). En estat d'excepció o de setge es poden suspendre els drets dels articles 17, 18.2 i 18.3, 19, 20.1.a i 20.1.d i 20.5, 21, 28.2 i 37.2. L'article 17.3 queda exceptuat en l'estat d'excepció (però no en el de setge). I una llei orgànica pot preveure la suspensió individual dels articles 17.2 i 18.2 i 18.3 per a investigacions sobre bandes armades o terrorisme, amb necessària intervenció judicial i adequat control parlamentari; l'ús injustificat o abusiu comporta responsabilitat penal.

Tribunal Constitucional. Coneix del recurs d'inconstitucionalitat contra lleis i normes amb força de llei, del recurs d'empara pels drets de l'article 53.2, dels conflictes de competència i de la resta de matèries que li atribueixin la Constitució o les lleis orgàniques (art. 161.1 CE). Quan el Govern impugna una disposició autonòmica, la impugnació suspèn la norma, però el Tribunal l'ha de ratificar o alçar en un termini no superior a cinc mesos (art. 161.2 CE).

Legitimació (art. 162 CE). Per a la inconstitucionalitat: president del Govern, Defensor del Poble, 50 diputats, 50 senadors, òrgans col·legiats executius de les comunitats autònomes i, si escau, les seves assemblees. Per a l'empara: tota persona natural o jurídica que invoqui un interès legítim, més el Defensor del Poble i el ministeri fiscal.

4. L'Estatut d'autonomia de Catalunya: principis

Catalunya, com a nacionalitat, exerceix el seu autogovern constituïda en comunitat autònoma d'acord amb la Constitució i l'Estatut, que és la seva norma institucional bàsica (art. 1 EAC).

La Generalitat és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern (art. 2.1 EAC). La integren el Parlament, la Presidència de la Generalitat, el Govern i les altres institucions del capítol V del títol II (art. 2.2 EAC), i també els municipis, les vegueries, les comarques i els altres ens locals, com a ens en què la Generalitat s'organitza territorialment (art. 2.3 EAC). Els poders de la Generalitat emanen del poble de Catalunya (art. 2.4 EAC).

Les relacions amb l'Estat es fonamenten en la lleialtat institucional mútua i es regeixen pel principi general segons el qual la Generalitat és Estat, i pels d'autonomia, bilateralitat i multilateralitat (art. 3.1 EAC). L'espai polític i geogràfic de referència és l'Estat espanyol i la Unió Europea (art. 3.2 EAC).

L'autogovern es fonamenta també en els drets històrics del poble català, les institucions seculars i la tradició jurídica catalana, dels quals deriva una posició singular en dret civil, llengua, cultura, la projecció d'aquestes en l'àmbit educatiu i el sistema institucional (art. 5 EAC). El règim fiscal no hi és.

Llengües (art. 6 EAC), l'article més preguntat d'aquest bloc:

• El català és la llengua pròpia i, com a tal, la d'ús normal i preferent de les administracions i dels mitjans públics, i la normalment emprada com a vehicular i d'aprenentatge (art. 6.1 EAC).
• El català és oficial a Catalunya; també ho és el castellà. Totes les persones tenen el dret d'utilitzar les dues, i els ciutadans de Catalunya el dret i el deure de conèixer-les (art. 6.2 EAC).
• Generalitat i Estat han d'actuar per al reconeixement de l'oficialitat del català a la Unió Europea (art. 6.3 EAC) i per a la cooperació amb els territoris de patrimoni lingüístic compartit (art. 6.4 EAC).
• L'occità, denominat aranès a l'Aran, és llengua pròpia d'aquell territori i oficial a Catalunya (art. 6.5 EAC).

Tenen la condició política de catalans els ciutadans espanyols amb veïnatge administratiu a Catalunya (art. 7.1 EAC), i també, com a catalans, els espanyols residents a l'estranger amb darrer veïnatge a Catalunya i els seus descendents que ho sol·licitin (art. 7.2 EAC).

Símbols (art. 8 EAC): la bandera, la festa i l'himne —l'escut no hi és. Bandera de quatre barres vermelles en fons groc, present als edificis públics i actes oficials; festa, la Diada de l'Onze de Setembre; himne, Els segadors; i la protecció jurídica és la que correspon als altres símbols de l'Estat.

El territori és el dels límits geogràfics i administratius de la Generalitat en el moment d'entrar en vigor l'Estatut (art. 9 EAC). La capital és la ciutat de Barcelona, seu permanent del Parlament, la Presidència i el Govern, sens perjudici que Parlament i Govern es puguin reunir en altres llocs (art. 10 EAC).

L'Aran és una entitat territorial singular dins de Catalunya, reconeguda com a realitat occitana amb identitat cultural, històrica, geogràfica i lingüística, i objecte de particular protecció per un règim jurídic especial; el poble aranès exerceix l'autogovern mitjançant l'Estatut, el Conselh Generau d'Aran i les altres institucions pròpies (art. 11 EAC).

Drets estatutaris. Els drets dels capítols I, II i III del títol I vinculen tots els poders públics de Catalunya i, segons la naturalesa de cada dret, els particulars; els dels articles 32 i 33 vinculen també l'Administració general de l'Estat a Catalunya (art. 37.1 EAC). El Parlament ha d'aprovar per llei la Carta dels drets i els deures dels ciutadans de Catalunya (art. 37.2 EAC), la regulació essencial i el desenvolupament directe s'han de fer per llei del Parlament (art. 37.3 EAC), i aquests drets no alteren el règim de distribució de competències (art. 37.4 EAC). La tutela correspon al Consell de Garanties Estatutàries (art. 38.1 EAC) i els actes que els vulnerin es recorren davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (art. 38.2 EAC). Els principis rectors són exigibles davant la jurisdicció d'acord amb les lleis que els despleguen (art. 39.3 EAC).

De la llarga llista de principis rectors estatutaris (arts. 40 a 54 EAC), val la pena retenir els que porten xifra o enumeració tancada: l'interès superior de l'infant com a criteri prioritari (art. 40.3 EAC); la transversalitat de la perspectiva de gènere (art. 41.2 EAC); el sistema de serveis socials de titularitat pública i concertada (art. 42.1 EAC); el reconeixement de la cultura del poble gitano (art. 42.7 EAC); la informació electoral veraç, objectiva, neutral i respectuosa del pluralisme (art. 43.3 EAC); el coneixement suficient d'una tercera llengua en acabar l'ensenyament obligatori (art. 44.2 EAC); l'espai català de relacions laborals, on estan representades les organitzacions sindicals i empresarials i l'Administració de la Generalitat (art. 45.4 EAC); els principis de universalitat, continuïtat i actualització dels serveis prestats amb tecnologies de la informació (art. 53.1 EAC); i la memòria històrica com a patrimoni col·lectiu (art. 54 EAC).

5. L'Estatut d'autonomia de Catalunya: tipologia de competències

Tres calaixos, i el tribunal els barreja:

La normativa de la Unió Europea: correspon a la Generalitat el desplegament, l'aplicació i l'execució quan afecti les seves competències, en els termes del títol V (art. 113 EAC).

L'activitat de foment (art. 114 EAC) segueix la mateixa escala. Amb fons propis, la Generalitat pot atorgar subvencions en les matèries de la seva competència (114.1). Sobre les subvencions estatals i europees territorialitzables: en competència exclusiva especifica els objectius, regula les condicions i gestiona (114.2); en compartida precisa normativament els objectius, completa la regulació i gestiona (114.3); en executiva només gestiona, incloent-hi tramitació i concessió (114.4). I sobre les no territorialitzables, només participa en la determinació d'aquest caràcter i, en els termes que fixi l'Estat, en la gestió (114.5).

L'àmbit material de les competències està referit al territori de Catalunya, llevat dels supòsits d'eficàcia extraterritorial (art. 115.1 EAC); quan l'objecte excedeix el territori, la Generalitat exerceix la competència sobre la part situada al seu territori (art. 115.2 EAC).

Del cantó de l'Estat, l'article 149.1 CE enumera 32 matèries exclusives. Les que cal saber, amb la seva salvaguarda —que és on el tribunal fabrica els distractors:

I la clàusula de tancament: les matèries no assumides pels estatuts corresponen a l'Estat, les seves normes prevalen en conflicte en tot allò no atribuït a competència exclusiva autonòmica, i en qualsevol cas el dret estatal és supletori del de les comunitats (art. 149.3 CE).

6. El Govern i el president o presidenta de la Generalitat

El president té la més alta representació de la Generalitat, dirigeix l'acció del Govern i té la representació ordinària de l'Estat a Catalunya (art. 67.1 EAC). L'elegeix el Parlament d'entre els seus membres (art. 67.2 EAC) i el nomena el rei (art. 67.4 EAC) — aquesta parella l'ha preguntada el tribunal tal qual.

Si passen dos mesos des de la primera votació d'investidura sense elegir ningú, el Parlament resta dissolt automàticament i el president en funcions convoca eleccions, que han de ser entre 40 i 60 dies després de la convocatòria (art. 67.3 EAC).

Com a representant ordinari de l'Estat li correspon promulgar en nom del rei les lleis, decrets llei i decrets legislatius de Catalunya i ordenar-ne la publicació; ordenar la publicació dels nomenaments dels càrrecs institucionals de l'Estat a Catalunya; demanar la col·laboració de les autoritats estatals a Catalunya; i les altres que determinin les lleis (art. 67.6 EAC).

Cessa per renovació del Parlament arran d'eleccions, aprovació d'una moció de censura o denegació d'una qüestió de confiança, defunció, dimissió, incapacitat permanent reconeguda pel Parlament i condemna penal ferma inhabilitant (art. 67.7 EAC). El conseller primer, si n'hi ha, o el conseller que determini la llei el supleix i substitueix en absència, malaltia, cessament per incapacitat i defunció, però la suplència no permet plantejar una qüestió de confiança, designar o cessar consellers ni dissoldre anticipadament el Parlament (art. 67.8 EAC).

El Govern és l'òrgan superior col·legiat que dirigeix l'acció política i l'Administració de la Generalitat (art. 68.1 EAC), i el componen el president, el conseller primer si escau i els consellers (art. 68.2 EAC). Cessa quan cessa el president (art. 68.4 EAC). La publicació al DOGC és suficient, a tots els efectes, per a l'eficàcia dels actes i l'entrada en vigor de les normes (art. 68.5 EAC).

El conseller primer el nomena i separa el president per decret, i n'ha de donar compte al Parlament; és membre del Govern i té funcions pròpies a més de les delegades (art. 69 EAC).

Aforament: president i consellers no poden ser detinguts ni retinguts pels actes presumptament delictius comesos a Catalunya excepte en cas de delicte flagrant (art. 70.1 EAC); decideix sobre inculpació, processament i enjudiciament el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i fora de Catalunya la Sala Penal del Tribunal Suprem (art. 70.2 EAC).

L'Administració de la Generalitat és administració ordinària (art. 71.1 EAC), serveix amb objectivitat els interessos generals amb submissió plena a les lleis i al dret (art. 71.2 EAC), actua amb coordinació i transversalitat (art. 71.3 EAC), fa pública la informació perquè els ciutadans avaluïn la gestió (art. 71.4 EAC) i exerceix les funcions al territori amb desconcentració i descentralització (art. 71.5 EAC).

Òrgans consultius del Govern: la Comissió Jurídica Assessora és l'alt òrgan consultiu, i el Consell de Treball, Econòmic i Social ho és en matèries socioeconòmiques, laborals i ocupacionals (art. 72 EAC).

Responsabilitat política solidària del president i els consellers davant el Parlament, sens perjudici de la directa de cadascun; i la delegació de funcions no eximeix el president de la seva responsabilitat (art. 74 EAC).

Dissolució anticipada (art. 75 EAC): la decideix el president amb deliberació prèvia del Govern i sota la seva exclusiva responsabilitat. No es pot exercir amb una moció de censura en tràmit ni si no ha passat un any des de l'última dissolució per aquest procediment. Les eleccions, entre 40 i 60 dies des de la publicació del decret al DOGC.

El Parlament es compon d'un mínim de 100 i un màxim de 150 diputats, elegits per quatre anys (art. 56.1 EAC), per sistema proporcional que asseguri la representació adequada de totes les zones; la llei electoral s'aprova per dues terceres parts dels diputats en votació final sobre el conjunt del text (art. 56.2 EAC) i ha d'establir criteris de paritat (art. 56.3 EAC). El president convoca les eleccions quinze dies abans del finiment de la legislatura, i s'han de fer entre 40 i 60 dies després (art. 56.4 EAC).

El Síndic de Greuges protegeix i defensa els drets i llibertats de la Constitució i l'Estatut, i supervisa amb caràcter exclusiu l'activitat de l'Administració de la Generalitat, dels organismes vinculats, de les empreses privades que gestionen serveis públics i de qui té vincle contractual amb l'Administració; també supervisa l'Administració local de Catalunya (art. 78.1 EAC). Col·labora amb el Defensor del Poble (art. 78.2 EAC), pot demanar dictamen al Consell de Garanties Estatutàries sobre projectes i proposicions de llei i decrets llei que regulin drets estatutaris (art. 78.3 EAC), i les administracions tenen l'obligació de cooperar-hi, amb sancions regulades per llei (art. 78.5 EAC).

⭐ Quadre 1 — Qui fa què

⭐ Quadre 2 — Terminis, xifres i majories

El que més cau

Els articles que han caigut de veritat en aquest tema (16 preguntes oficials recollides): CE 24 (dues vegades, una d'elles sobre l'apartat 2), CE 29, CE 53, CE 54, CE 66, CE 137, CE 146, CE 149; EAC 2, EAC 56, EAC 67 —"qui nomena el president de la Generalitat"— i EAC 78. I tres preguntes sobre la Unió Europea: els acords de Schengen, les tres organitzacions de les quals neix la UE i l'article 6 del Tractat de Funcionament.

Els errors que el tribunal indueix més en aquest tema:

1. Confondre elegir amb nomenar. El Parlament elegeix el president; el rei el nomena (arts. 67.2 i 67.4 EAC). És la trampa més repetida.
2. Moure un dret d'escala de protecció. Posar l'article 33 o el 35 dins la secció 1a per donar-los empara. Només el 14, la secció 1a i —per excepció expressa— l'objecció de consciència de l'article 30 tenen empara (art. 53.2 CE).
3. Barrejar els tres tipus de competència. Atribuir potestat legislativa a la Generalitat en competències executives, o oblidar que en les compartides les bases han d'anar en normes amb rang de llei (arts. 110 a 112 EAC).
4. Canviar la xifra. 72 hores per 48, cinc mesos per tres, 40-60 dies per 30-45, dues terceres parts per majoria absoluta. Tot el quadre 2 és zona de trampa.
5. Retallar una enumeració. Treure una garantia de l'article 9.3, un símbol de l'article 8 EAC —l'escut no és símbol nacional— o un dels tres supòsits d'entrada al domicili.
6. Ignorar la salvaguarda. Dir que la legislació laboral l'executa l'Estat, o que les comunitats no poden dictar normes addicionals de protecció ambiental. La salvaguarda de l'article 149.1 és la meitat de la resposta.

Aquest tema no entra al supòsit pràctic. El supòsit pràctic només versa sobre els temes 5, 6 i 8 a 18 de la part específica.

Avisos de laguna

⚠️ La Unió Europea no és al mapa d'aquest tema, i el tribunal la pregunta. Dels 16 exàmens oficials recollits de G1, tres —gairebé una de cada cinc— són sobre la UE: els acords de Schengen (1985), les tres organitzacions originàries i l'article 6 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea. L'epígraf oficial del temari no la nomena, i el nostre corpus no conté els tractats europeus. Aquest temari no cobreix aquesta matèria. Fins que no s'incorpori el TFUE al corpus, aquestes preguntes s'han de preparar per fora.

⚠️ L'article 49 CE està en la redacció posterior a la reforma constitucional. El text que s'estudia aquí parla de "persones amb discapacitat" i d'entorns universalment accessibles. Material d'acadèmia anterior pot portar encara la redacció antiga ("disminuïts físics, sensorials i psíquics"). Si veus aquella redacció en un test, és material caducat.

⚠️ El nombre de 135 diputats del Parlament no surt de l'Estatut. L'Estatut només fixa la forquilla 100–150 (art. 56.1 EAC). El 135 ve de la normativa electoral aplicable. Si una pregunta demana "segons l'Estatut", la resposta és la forquilla.