El règim dels establiments penitenciaris III. La classificació en graus de tractament

D'on surt

• LOGP — Llei orgànica 1/1979, de 26 de setembre, general penitenciària: arts. 5, 8, 9, 63, 64, 65, 71 i 72.
• RP — Reial decret 190/1996, de 9 de febrer, pel qual s'aprova el Reglament penitenciari: arts. 73 a 109 (el gruix del tema: règim ordinari, obert, tancat, preventius i classificació), més els arts. 20, 159 i 163 a 167 (ingrés, permisos de preventius, centres d'inserció social i unitats dependents).
• Remissions vives que el text cita però no reprodueix: art. 10 LOGP (règim tancat), art. 16 LOGP (separació interior), art. 31 RP (competència del centre directiu) i art. 112.4 RP. Llegeix els avisos de llacuna del final abans de donar el tema per tancat.

Quant cau

24 preguntes oficials al banc — el 8,5 % de tot el banc. És el segon tema que més cau de tota l'oposició. Sí, entra al supòsit pràctic. 5 de les 24 són del 2n exercici de JU033, totes sobre el mateix cas (l'intern JMP i el centre obert).

Quant es triga

55 minuts la primera lectura seguida. Els dos quadres finals, 15 minuts per repàs — i són el que has de mirar l'últim dia.

De què va això

Dues persones condemnades a la mateixa pena no han de complir-la igual. Una pot dormir a casa entre setmana i anar a treballar; l'altra pot passar-se el dia en una cel·la individual amb tres hores de pati. La llei no ho decideix per la sentència: ho decideix per com és cadascú i per com evoluciona.

Aquesta és tota la idea. Es diu sistema d'individualització científica i funciona amb dues peces encaixades. La primera és la classificació: un òrgan estudia l'intern i el posa en un grau —primer, segon o tercer—, i el grau es pot revisar cada sis mesos cap amunt o cap avall. La segona és el règim: cada grau porta enganxat un conjunt de normes de vida diària —tancat, ordinari o obert— que diu quantes hores surts, amb quanta gent i amb quin control.

Grau i règim no són el mateix, però van lligats un a un: primer grau → règim tancat, segon grau → règim ordinari, tercer grau → règim obert (art. 101 RP). I al mig hi ha els preventius, que no estan condemnats i per tant no es classifiquen: se'ls aplica el règim ordinari perquè encara els empara la presumpció d'innocència (art. 5 LOGP).

Si retens qui decideix cada cosa —junta de tractament proposa, centre directiu resol, jutge de vigilància controla— i les xifres dels arts. 93 i 94 RP, tens el tema pràcticament fet.

1. La classificació en graus de tractament

1.1 La separació interior, pas previ

Abans de classificar en graus hi ha una operació diferent: separar els interns dins de l'establiment. D'acord amb el que estableix l'art. 16 LOGP, la separació es fa tenint en compte, amb caràcter prioritari, tres criteris —sexe, edat i antecedents delictius— i, respecte dels penats, les exigències del tractament (art. 99.1 RP).

Tres regles complementàries:

• Per als membres de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat i els militars internats en establiments penitenciaris comuns, s'ha d'observar el que disposi la legislació corresponent (art. 99.2 RP).
• ⚠️ Excepció. Homes i dones poden compartir un mateix departament, però només excepcionalment, amb el consentiment previ dels uns i les altres i sempre que compleixin els requisits del capítol III del títol VII (art. 99.3 RP). Dues condicions acumulades, no una.
• Els joves menors de vint-i-un anys només poden ser traslladats a departaments d'adults quan ho autoritzi la junta de tractament, cosa que s'ha de comunicar al jutge de vigilància (art. 99.4 RP). Fixa't: la junta autoritza, el jutge només rep la comunicació.

La LOGP defineix qui és jove: qui no ha complert els vint-i-un anys. I hi afegeix una excepció que es pregunta: excepcionalment, tenint en compte la personalitat de l'intern, poden romandre en centres de joves els qui, havent complert 21 anys, no hagin fet els vint-i-cinc (art. 9.2 LOGP).

1.2 El sistema d'individualització científica i els tres graus

Les penes privatives de llibertat s'executen segons el sistema d'individualització científica, separat en graus, l'últim dels quals és el de llibertat condicional, d'acord amb el Codi penal (art. 72.1 LOGP). Aquesta frase amaga una trampa de comptatge: graus de classificació n'hi ha tres, però el sistema de la LOGP en descriu quatre trams si hi sumes la llibertat condicional.

Després de l'ingrés, els penats han de ser classificats en graus (art. 100.1 RP). Els graus s'anomenen correlativament (art. 100.1 RP):

La LOGP ho diu amb altres paraules: els graus segon i tercer s'han de complir respectivament en establiments de règim ordinari i de règim obert; els classificats en primer grau han de ser destinats als establiments de règim tancat, d'acord amb l'art. 10.1 LOGP (art. 72.2 LOGP).

Dues regles de moviment entre graus que cauen:

• No cal passar pels graus intermedis. Sempre que de l'observació i la classificació resulti que l'intern hi està en condicions, pot ser situat inicialment en un grau superior, llevat del de llibertat condicional, sense haver de passar pels que el precedeixen (art. 72.3 LOGP).
• No es pot congelar ningú a la baixa. En cap cas no es pot mantenir un intern en un grau inferior quan per l'evolució del seu tractament es faci mereixedor de la progressió (art. 72.4 LOGP).

1.3 El principi de flexibilitat: el "cent punt dos"

A fi de fer el sistema més flexible, l'equip tècnic pot proposar a la junta de tractament que, respecte d'un penat concret, s'adopti un model d'execució que combini aspectes característics de cada un dels graus (art. 100.2 RP).

Té dos requisits i una peculiaritat:

1. La mesura s'ha de fonamentar en un programa específic de tractament que altrament no es pugui executar (art. 100.2 RP). No és un capritx: sense programa, no hi ha 100.2.
2. Necessita l'aprovació ulterior del jutge de vigilància corresponent (art. 100.2 RP).
3. ⚠️ Però és executiva des del primer moment: l'aprovació judicial és ulterior, sens perjudici de la seva executivitat immediata (art. 100.2 RP). El tribunal juga amb això: no és una autorització prèvia.

1.4 Variables i criteris de classificació

Per individualitzar el tractament, després de l'observació adequada de cada penat se n'ha de fer la classificació, que determina la destinació a l'establiment el règim del qual sigui més adequat al tractament assenyalat i, si escau, al grup o secció més idoni dins de l'establiment (art. 102.1 RP i art. 63 LOGP).

Per determinar la classificació, les juntes de tractament han de ponderar (art. 102.2 RP): la personalitat i l'historial individual, familiar, social i delictiu de l'intern; la durada de les penes; el medi social a què retorni el reclús; i els recursos, les facilitats i les dificultats que hi hagi en cada cas i moment per al bon èxit del tractament. La LOGP hi afegeix dos matisos de redacció que el RP no té: parla de la durada de la pena i mesures penals si s'escau, i del medi a què probablement retornarà (art. 63 LOGP).

Els tres graus, definits (i aquí el tribunal ja ha preguntat literalment):

• Segon grau: penats en els quals concorrin circumstàncies personals i penitenciàries de convivència normal, però sense capacitat per viure, de moment, en semillibertat (art. 102.3 RP).
• Tercer grau: interns que, per les seves circumstàncies personals i penitenciàries, estiguin capacitats per dur a terme un règim de vida en semillibertat (art. 102.4 RP).
• Primer grau: d'acord amb l'art. 10 LOGP, interns qualificats de perillositat extrema o inadaptació manifesta i greu a les normes generals de convivència ordenada (art. 102.5 RP).

Els sis factors del primer grau (art. 102.5 RP). Es ponderen, no s'exigeixen tots:

• a) Naturalesa dels delictes comesos al llarg de l'historial delictiu, que denoti una personalitat agressiva, violenta i antisocial.
• b) Comissió d'actes contra la vida o la integritat física de les persones, la llibertat sexual o la propietat, comesos de maneres o formes especialment violentes.
• c) Pertinença a organitzacions delictives o bandes armades, mentre no mostrin signes inequívocs d'haver-se sostret a la disciplina interna d'aquestes organitzacions.
• d) Participació activa en motins, insubordinacions, agressions físiques, amenaces o coaccions.
• e) Comissió d'infraccions disciplinàries molt greus o greus, de manera reiterada i sostinguda en el temps.
• f) Introducció o possessió d'armes de foc a l'establiment, i tinença de drogues tòxiques, estupefaents i substàncies psicotròpiques en quantitat important que faci suposar que estan destinades al tràfic.

1.5 Els requisits afegits del tercer grau

Més enllà de les variables de l'art. 102 RP, la LOGP posa dues barreres extra per accedir al tercer grau.

a) Responsabilitat civil. La classificació o progressió al tercer grau requereix, a més dels requisits del Codi penal, que el penat hagi satisfet la responsabilitat civil derivada del delicte. Per valorar-ho es té en compte la conducta efectivament observada per restituir, reparar i indemnitzar; les condicions personals i patrimonials del culpable; les garanties de satisfacció futura; l'estimació de l'enriquiment obtingut; i el dany al servei públic, la naturalesa dels danys i el nombre i condició dels perjudicats (art. 72.5 LOGP).

Aquesta norma s'aplica especialment quan l'intern hagi estat condemnat per (art. 72.5 LOGP):

• a) Delictes contra el patrimoni i l'ordre socioeconòmic de gravetat notòria que hagin perjudicat una generalitat de persones.
• b) Delictes contra els drets dels treballadors.
• c) Delictes contra la Hisenda pública i la Seguretat Social.
• d) Delictes contra l'Administració pública dels capítols V al IX del títol XIX del llibre II del Codi penal.

b) Terrorisme i organitzacions criminals. Per als condemnats per delictes de terrorisme de la secció segona del capítol V del títol XXII del llibre II del Codi penal, o comesos al si d'organitzacions criminals, cal a més (art. 72.6 LOGP):

• satisfer la responsabilitat civil amb rendes i patrimoni presents i futurs,
• mostrar signes inequívocs d'haver abandonat les finalitats i els mitjans terroristes,
• haver col·laborat activament amb les autoritats per impedir altres delictes, atenuar-ne els efectes, identificar i capturar responsables, obtenir proves o impedir l'actuació de les organitzacions.

S'acredita amb declaració expressa de repudi i d'abandonament de la violència, petició expressa de perdó a les víctimes i informes tècnics de desvinculació (art. 72.6 LOGP).

1.6 Procediment de classificació inicial

Aquest apartat és pur calendari i pura competència. Va per passos (art. 103 RP):

1. Qui proposa: les juntes de tractament, després de fer un estudi de l'intern (art. 103.1 RP).
2. En quin format i quan: a l'imprès normalitzat aprovat pel centre directiu, en el termini màxim de dos mesos des de la recepció a l'establiment del testimoniatge de la sentència (art. 103.2 RP). El termini no compta des de l'ingrés: compta des del testimoniatge.
3. Què conté el protocol: la proposta raonada de grau i el programa individualitzat de tractament, que ha de cobrir les necessitats i mancances detectades en els àmbits de l'art. 20.2 RP, i ha d'assenyalar expressament destinacions, activitats, programes educatius, treball i activitats ocupacionals (art. 103.3 RP).
4. Qui resol: el centre directiu, de manera escrita i motivada, en el termini màxim de dos mesos des que l'hagi rebuda (art. 103.4 RP).
5. Notificació i recurs: es notifica a l'intern indicant-li que, si no hi està d'acord, pot acudir en via de recurs davant el jutge de vigilància (art. 103.5 RP).
6. Ampliació: el centre directiu pot ampliar el termini fins a un màxim de dos mesos més, per observar millor la conducta i la consolidació dels factors positius (art. 103.6 RP). Dos més dos: quatre mesos com a sostre.

⚠️ L'excepció de les condemnes curtes. Quan es tracti de penats amb condemnes de fins a un any, la proposta de la junta de tractament adoptada per acord unànime té la consideració de resolució de classificació inicial a tots els efectes (art. 103.7 RP). És l'únic cas en què la junta resol i no només proposa.

Aquesta excepció té dos límits:

• Si es proposa primer grau, la resolució correspon al centre directiu, unanimitat o no (art. 103.7 RP).
• Si la proposta de segon o tercer grau no és unànime, cal trametre-la al centre directiu perquè resolgui pel procediment ordinari (art. 103.9 RP).

Quan la junta sí que resol per acord unànime, l'acord s'ha de notificar a l'intern —que pot impugnar-lo igualment davant el jutge de vigilància— i s'ha de trametre al centre directiu (art. 103.8 RP).

1.7 Casos especials

Quatre supòsits que trenquen la regla general (art. 104 RP):

• Penat amb causes pendents com a preventiu: no s'ha de formular la proposta de classificació inicial mentre duri aquesta situació processal (art. 104.1 RP).
• Penat ja classificat al qual se li disposa presó preventiva per altres causes: la classificació queda sense efecte i se n'ha de donar compte al centre directiu (art. 104.2 RP).
• Tercer grau abans de la quarta part de la condemna: hi cal que hagi transcorregut prou temps d'estudi per obtenir un coneixement adequat, que hi concorrin qualificades favorablement les variables de l'art. 102.2 RP, i s'ha de valorar especialment l'historial delictiu i la integració social del penat (art. 104.3 RP).
• ⚠️ Malalts molt greus amb patiments incurables, segons informe mèdic: poden ser classificats en tercer grau per raons humanitàries i de dignitat personal, amb independència de les variables del procés de classificació, tenint en compte la dificultat per delinquir i la escassa perillositat (art. 104.4 RP). És l'única via del tema que salta les variables de l'art. 102 RP.

1.8 Revisió, progressió i regressió

La revisió és periòdica i obligatòria. Cada sis mesos com a màxim, els interns han de ser estudiats individualment per avaluar i reconsiderar tots els aspectes del model individualitzat de tractament (art. 105.1 RP i art. 65.4 LOGP).

Si la junta no vol proposar canvi de grau, ha de notificar la decisió motivada a l'intern, que pot sol·licitar la tramesa de l'informe al centre directiu perquè resolgui sobre el manteniment o el canvi. La resolució del centre directiu es notifica a l'intern indicant-li el dret d'acudir en via de recurs davant el jutge de vigilància (art. 105.2 RP).

⚠️ El dret a la central d'observació. Quan una mateixa junta reiteri per segona vegada la classificació de primer grau, l'intern pot sol·licitar que la seva pròxima proposta la faci la central penitenciària d'observació (art. 105.3 RP). El mateix dret li correspon quan, trobant-se en segon grau i concorrent-hi la mateixa circumstància, hagi assolit la meitat del compliment de la condemna (art. 105.3 RP). L'art. 65.4 LOGP ho diu igual parlant d'"equip" i de "central d'observació".

Progressió i regressió (art. 106 RP i art. 65 LOGP):

• L'evolució en el tractament determina una nova classificació, amb la corresponent proposta de trasllat al centre adequat o, dins del mateix centre, a un altre departament amb modalitat de vida diferent (art. 106.1 RP).
• La progressió depèn de la modificació positiva dels factors directament relacionats amb l'activitat delictiva, es manifesta en la conducta global i comporta un increment de la confiança dipositada en l'intern (art. 106.2 RP); la LOGP en diu "sectors o trets de la personalitat" (art. 65.2 LOGP).
• La regressió és procedent quan s'apreciï una evolució negativa en el pronòstic d'integració social i en la personalitat o conducta de l'intern (art. 106.3 RP); l'art. 65.3 LOGP la formula com a "evolució desfavorable de la seva personalitat".
• Si l'intern no participa en un programa individualitzat de tractament, la valoració es fa segons l'art. 112.4 RP, llevat que la junta hagi pogut valorar la integració social per altres mitjans legítims (art. 106.4 RP).
• ⚠️ Les progressions i regressions es resolen amb les mateixes formalitats, el mateix termini i la mateixa possible ampliació que la classificació inicial de l'art. 103 RP (art. 106.5 RP). Vol dir: centre directiu, dos mesos, ampliables dos mesos més.

1.9 Notificació al Ministeri Fiscal

Totes les resolucions de classificació o progressió a tercer grau adoptades pel centre directiu o per acord unànime de la junta de tractament (art. 103.7 RP) s'han de notificar, juntament amb l'informe de la junta de tractament, al Ministeri Fiscal dins dels tres dies hàbils següents a la data en què es van adoptar (art. 107 RP).

Tres detalls que es poden alterar: només tercer grau, hàbils (no naturals) i amb l'informe adjunt.

1.10 Regressió provisional

Tres supòsits en què el grau es toca de manera cautelar (art. 108 RP):

• No tornar d'un permís o sortida autoritzada. L'intern de tercer grau que no torni al centre, sens perjudici de l'art. 157.2 RP, s'ha de classificar provisionalment en segon grau, esperant la reclassificació quan reingressi (art. 108.1 RP).
• Un cop reingressat, el director ha de disposar, com a mesura cautelar, el pas provisional a règim ordinari fins que es faci la reclassificació (art. 108.2 RP).
• Detenció, ingrés a presó, processament o imputació per noves responsabilitats d'un intern de tercer grau: el director pot suspendre cautelarment qualsevol altra sortida, ordenar la separació interior procedent i el pas provisional a règim ordinari; i la junta de tractament ha de fer immediatament la reclassificació si escau (art. 108.3 RP).

Fixa't en el repartiment: el director actua cautelarment i la junta reclassifica.

1.11 La central penitenciària d'observació

Per a l'assessorament en matèria d'observació, classificació i tractament, hi ha d'haver una central penitenciària d'observació amb seu als serveis centrals del centre directiu, on actua un grup d'especialistes integrats en equips tècnics, amb quatre funcions (art. 109.1 RP):

• a) Completar la tasca dels equips tècnics dels establiments en les seves tasques específiques.
• b) Informar sobre qüestions de caràcter tècnic que formuli el centre directiu i atendre els requeriments que jutges, tribunals i membres del Ministeri Fiscal sol·licitin en matèria pericial.
• c) Realitzar una tasca d'investigació criminològica.
• d) Participar en les tasques docents i de formació de funcionaris.

Què estudia: els interns la classificació dels quals sigui difícil o dubtosa per a les juntes de tractament, o els grups o tipus d'interns amb peculiaritats que convingui investigar segons el parer del centre directiu (art. 109.2 RP).

⚠️ Alternativa. El centre directiu pot designar una altra junta de tractament, especialment qualificada ateses les peculiaritats de l'intern, o quan hi hagi un nombre elevat d'interns en l'espera de ser estudiats per la central (art. 109.3 RP). La central no té el monopoli.

2. El règim ordinari: principis generals i característiques

2.1 Què és el règim penitenciari

Per règim penitenciari s'entén el conjunt de normes o mesures que persegueixen una convivència ordenada i pacífica que permeti assolir l'ambient adequat per a l'èxit del tractament i la retenció i custòdia dels reclusos (art. 73.1 RP).

La frase clau del tema: les funcions regimentals de seguretat, ordre i disciplina són mitjans, no finalitats. Han de ser sempre proporcionades a la finalitat que persegueixen i no poden significar un obstacle per a l'execució dels programes de tractament i intervenció (art. 73.2 RP). La LOGP ho diu igual: el fi primordial del règim dels establiments de compliment és aconseguir-hi l'ambient adequat per a l'èxit del tractament, i les funcions regimentals han de ser considerades com a mitjans i no com a finalitats en si mateixes (art. 71.1 LOGP).

Les activitats de tractament i de règim, encara que regides per un principi d'especialització, han d'estar degudament coordinades; la Direcció de l'establiment ha d'organitzar els serveis perquè el personal comprengui les seves funcions i responsabilitats (art. 73.3 RP i art. 71.2 LOGP).

2.2 Els tres tipus de règim

Aquest article s'aprèn de memòria, perquè cau literal (art. 74 RP):

Dos punts calents. Primer: el règim ordinari no és només el del segon grau — també cobreix els penats sense classificar i els detinguts i presos. Segon: el règim tancat també pot aplicar-se a preventius, però per la via de l'art. 74.3 RP i els arts. 96 i 97 RP, no per classificació.

2.3 Limitacions de règim i mesures de protecció personal

Regla general. Detinguts, presos i penats no tenen altres limitacions de règim que les exigides per l'assegurament de la seva persona, per la seguretat i el bon ordre dels establiments, per les que aconselli el seu tractament o per les que provinguin del seu grau de classificació (art. 75.1 RP).

Mesures de protecció personal. A sol·licitud de l'intern o per iniciativa pròpia, el director pot disposar, mitjançant resolució motivada, quan calgui per salvaguardar la vida o integritat física del reclús, mesures que impliquin limitacions de règim, i n'ha de donar compte al jutge de vigilància (art. 75.2 RP).

Com se surt d'aquestes limitacions. Mitjançant acord motivat, es proposa al centre directiu el trasllat a un altre establiment de característiques similars (art. 75.3 RP). ⚠️ I aquí hi ha un desdoblament d'òrgan que el tribunal adora:

• Detinguts i presos → proposa el consell de direcció.
• Penats → proposa la junta de tractament.

Els acords de trasllat es comuniquen, en el cas dels detinguts i presos, a l'autoritat judicial de què depenguin, i en el cas dels penats, al jutge de vigilància (art. 75.4 RP). Mateix desdoblament, ara en la comunicació.

2.4 Normes generals del règim ordinari

• Els principis de seguretat, ordre i disciplina tenen la seva raó de ser i el seu límit en la consecució d'una convivència ordenada (art. 76.1 RP).
• La separació interior de la població reclusa, segons els criteris de l'art. 16 LOGP, s'ha d'ajustar a les necessitats o exigències del tractament, als programes d'intervenció i a les condicions generals del centre (art. 76.2 RP).
• El treball i la formació tenen la consideració d'activitat bàsica en la vida del centre (art. 76.3 RP).

2.5 Horaris

Qui mana aquí és el consell de direcció, i és de les poques matèries del tema on la junta de tractament no hi pinta res.

• El consell de direcció ha d'aprovar i donar a conèixer entre la població reclusa l'horari del centre, assenyalant les activitats obligatòries per a tothom i les de caràcter optatiu i de lliure elecció (art. 77.1 RP).
• ⚠️ En qualsevol cas s'han de garantir (art. 77.2 RP): vuit hores de descans nocturn, un mínim de dues hores per a assumptes propis i temps suficient per a activitats culturals i terapèutiques i per als contactes amb el món exterior.
• El consell de direcció aprova mensualment el calendari d'activitats del mes següent, indicant dies, hores i interns afectats si no afecta la totalitat. El calendari s'ha de comunicar als interns i estar exposat permanentment en un lloc on el puguin veure (art. 77.3 RP).
• Horari i calendari es comuniquen al centre directiu perquè els ratifiqui o els reformi, abans del dia quinze del mes anterior (art. 77.4 RP).
• També s'han de difondre entre els interns, amb la periodicitat de les normes de règim interior, les activitats no regulars que s'organitzin (art. 77.5 RP).

2.6 Prestacions personals obligatòries i participació

Tots els reclusos estan obligats a respectar l'horari del centre i a complir i col·laborar amb les mesures d'higiene i sanitàries (art. 78.1 RP). D'acord amb l'art. 29.2 LOGP, estan obligats a fer les prestacions personals necessàries per mantenir el bon ordre, la netedat i la higiene (art. 78.2 RP). El consell de direcció ha de fomentar la participació dels interns en els casos i condicions del capítol VI del títol II (art. 79 RP).

3. El règim tancat: criteris d'aplicació i característiques

3.1 A qui s'aplica

D'acord amb l'art. 10 LOGP, el règim tancat és aplicable als penats que, bé inicialment, bé per una involució en la seva personalitat o conducta, siguin classificats en primer grau perquè es tracta d'interns extremadament perillosos o manifestament inadaptats als règims ordinari i obert (art. 89 RP).

⚠️ Atenció a la paraula. L'art. 89 RP parla només de penats. Els preventius hi entren per una porta diferent —els arts. 96 i 97 RP— i amb un procediment propi. El tribunal ha fabricat una opció falsa afegint "preventius i penats" a la redacció de l'art. 89 RP.

3.2 Característiques

El règim de vida de l'art. 10 LOGP s'ha de complir en (art. 90.1 RP):

• centres o mòduls de règim tancat, o
• departaments especials ubicats en centres de règims comuns,

sempre amb absoluta separació de la resta de la població reclusa (art. 90.1 RP).

En tot cas s'ha de complir en cel·les individuals, i es caracteritza per (art. 90.2 RP):

• una limitació de les activitats en comú dels interns,
• un control i una vigilància més grans,
• l'exigència especial d'acatament de totes les mesures de seguretat, ordre i disciplina que elabori el consell de direcció, amb informe previ de la junta de tractament.

⚠️ El sostre absolut. En cap cas el règim de vida d'aquests interns pot establir limitacions de règim iguals o superiors a les fixades per al compliment de la sanció d'aïllament en cel·la (art. 90.2 RP). El règim tancat mai no pot ser tan dur com un aïllament disciplinari.

Als centres amb mòduls o departaments de règim tancat s'ha de dissenyar un programa d'intervenció específic que garanteixi l'atenció personalitzada, per equips tècnics, especialitzats i estables (art. 90.3 RP).

3.3 Les dues modalitats de vida

Dins del règim tancat hi ha dues modalitats, segons on es destini l'intern (art. 91.1 RP):

La lògica: inadaptació → mòdul tancat. Perillositat extrema amb fets greus concrets → departament especial. Els departaments especials són el règim més dur del sistema.

3.4 Assignació i reassignació de modalitats

Qui decideix. L'assignació de modalitat l'ha d'acordar la junta de tractament, amb informe previ de l'equip tècnic, i l'ha d'autoritzar el centre directiu (art. 92.1 RP). Doble pas: acorda la junta, autoritza el centre directiu.

Reassignació. És procedent, en tot cas, la proposta de reassignació de modalitat dels penats de departaments especials que mostrin evolució positiva, ponderant entre altres aquests tres factors (art. 92.2 RP):

• a) Interès per la participació i col·laboració en les activitats programades.
• b) Cancel·lació o absència de sancions durant períodes prolongats de temps.
• c) Una relació adequada amb els altres.

Revisió. L'assignació de modalitat de vida s'ha de revisar en el termini màxim de tres mesos, notificar a l'intern i anotar en el seu expedient personal (art. 92.3 RP).

⚠️ Dos supòsits que pugen la decisió al centre directiu (art. 92.4 RP):

• Quan l'intern sigui menor de vint-i-un anys, tota revisió —de modalitat o de grau— que superi els sis mesos de permanència en el mateix règim de vida s'ha de remetre al centre directiu per a la seva resolució.
• Quan els acords —sobre assignació de modalitat o revisió de grau— no s'adoptin per unanimitat, s'han de remetre al centre directiu per a la seva resolució.

3.5 Modalitat de vida en departaments especials (art. 93 RP)

Sis normes numerades. És l'article més preguntat del tema: aprèn-te les xifres una per una (art. 93.1 RP).

1a. Pati. Com a mínim, tres hores diàries de sortida al pati, ampliables fins a tres hores més per a activitats programades → sostre de sis hores.

2a. Escorcolls. Diàriament, escorcoll de les cel·les i escorcoll personal dels interns. Quan hi hagi sospites fonamentades que l'intern posseeix objectes prohibits i raons d'urgència exigeixin actuació immediata, es pot recórrer al nu integral per ordre motivada del cap de serveis, de la qual cosa s'ha de donar compte al director. L'escorcoll es fa de la manera prevista per l'art. 68 RP.

3a. Interns junts al pati. En cap cas més de dos interns junts, ampliables fins a un màxim de cinc per a activitats programades.

4a. Sanitat. Els serveis mèdics han de programar visites periòdiques i informar el director sobre l'estat de salut dels interns.

5a. Normes de règim interior. Les elabora el consell de direcció, sobre barberia, dutxes, perruqueria, economat, distribució d'àpats, neteja de cel·les i dependències comunes, disposició de llibres, revistes, diaris i aparells de ràdio i televisió, i sobre la roba i els efectes de què poden disposar els interns a les cel·les.

6a. Model d'intervenció. S'ha de dissenyar un model d'intervenció i programes genèrics de tractament ajustats a les necessitats de règim, orientats a l'adaptació progressiva de l'intern a la vida en règim ordinari i a incentivar els factors positius de la conducta, designant el personal necessari.

Les normes de règim interior i els programes s'han de trametre al centre directiu perquè les modifiqui o aprovi (art. 93.2 RP).

3.6 Modalitat de vida en mòduls o centres tancats (art. 94 RP)

Tres normes. Compara-les amb les de l'art. 93 RP: el tribunal creua els números d'un article amb l'altre.

1a. Vida en comú. Com a mínim, quatre hores diàries de vida en comú, augmentables fins a tres hores més per a activitats programades prèviament → sostre de set hores.

2a. Grups d'activitat. El nombre d'interns que de manera conjunta pot fer activitats en grup l'estableix el consell de direcció, amb informe previ de la junta de tractament, amb un mínim de cinc interns.

3a. Programació. La junta de tractament programa detalladament les activitats culturals, esportives, recreatives o formatives, laborals o ocupacionals, que se sotmeten a l'aprovació del consell de direcció. Aquests programes es trameten al centre directiu perquè els autoritzi i en faci el seguiment.

Aquí hi ha tres òrgans encadenats en una sola norma: junta programa → consell aprova → centre directiu autoritza i segueix.

3.7 Trasllat de penats a departaments de règim tancat

Regla general. El trasllat d'un penat des d'un establiment de règim ordinari o obert a un de règim tancat o a un departament especial és competència del centre directiu, mitjançant resolució motivada, amb proposta raonada prèvia de la junta de tractament continguda en l'exemplar de classificació o, si escau, en el de regressió de grau (art. 95.1 RP).

D'aquest acord se n'ha d'assabentar el jutge de vigilància dins de les setanta-dues hores següents a haver-se adoptat (art. 95.1 RP).

En el mateix termini s'ha de notificar al penat la resolució, lliurant-li'n una còpia, i comunicar-li que pot interposar-hi recurs davant el jutge de vigilància, d'acord amb l'art. 76.2.f) LOGP (art. 95.2 RP).

⚠️ El supòsit urgent. Si hi ha motí, agressió física amb arma o objecte perillós, presa d'ostatges o intent violent d'evasió, el centre directiu pot acordar el trasllat a un establiment de règim tancat encara que no s'hagi emès la resolució classificatòria en primer grau (art. 95.3 RP). Amb dues condicions:

• la resolució classificatòria s'ha de fer dins dels catorze dies següents,
• immediatament s'ha de donar compte del trasllat al jutge de vigilància.

Quatre fets taxats, catorze dies, compte immediat. Aquesta combinació ja ha caigut sencera.

4. El règim obert: criteris d'aplicació, objectius, característiques i modalitats

4.1 Classes d'establiments de règim obert

Tres tipus, ni un més (art. 80.1 RP):

• a) Centres oberts o d'inserció social.
• b) Seccions obertes.
• c) Unitats dependents.

Definició de cadascun:

• El centre obert és un establiment penitenciari dedicat a interns classificats en tercer grau (art. 80.2 RP).
• La secció oberta depèn administrativament d'un establiment penitenciari polivalent, del qual constitueix la part destinada a interns de tercer grau (art. 80.3 RP).
• Les unitats dependents, regulades pels arts. 165 a 167 RP, són instal·lacions residencials situades fora dels recintes penitenciaris i incorporades funcionalment a l'Administració penitenciària, mitjançant la col·laboració d'entitats públiques o privades prevista per l'art. 62 RP, per facilitar objectius específics de tractament d'interns classificats en tercer grau (art. 80.4 RP).

⚠️ El tribunal ja ha preguntat quin NO és un tipus de règim obert, colant-hi les unitats de mares. No hi són a l'art. 80.1 RP.

4.2 Criteris de destinació

El règim d'aquests establiments ha de ser el necessari per aconseguir una convivència normal en tota col·lectivitat civil; ha de fomentar la responsabilitat i tenir com a norma general l'absència de controls rígids que contradiguin la confiança que inspira el seu funcionament (art. 81.1 RP).

L'execució del programa individualitzat de tractament determina la destinació concreta de l'intern als centres, seccions obertes o centres d'inserció social, prenent en consideració especialment les possibilitats de vinculació familiar i la possible repercussió en ell (art. 81.2 RP).

A les unitats dependents hi pot destinar interns el centre directiu, a proposta de la junta de tractament, amb l'acceptació expressa prèvia de les normes de funcionament i sempre que s'adeqüin als objectius del programa (art. 81.3 RP).

4.3 El règim obert restringit (art. 82 RP)

És la vàlvula per als tercers graus que no poden sortir amb normalitat.

Quan s'aplica. En penats de tercer grau amb peculiar trajectòria delictiva, personalitat anòmala o condicions personals diverses, i també quan hi hagi impossibilitat d'exercir una feina a l'exterior o ho aconselli el seu tractament penitenciari (art. 82.1 RP).

Qui i què. La junta de tractament pot establir la modalitat de vida en règim obert adequada i restringir les sortides a l'exterior, fixant condicions, controls i mitjans de tutela durant aquestes sortides (art. 82.1 RP).

⚠️ Regla específica per a dones. En el cas de dones penades classificades en tercer grau, quan s'acrediti la impossibilitat d'exercir feina remunerada a l'exterior però consti, amb informe previ dels serveis socials, que exercirà efectivament les tasques de feina domèstica al seu domicili familiar, aquestes tasques s'han de considerar com a treball a l'exterior (art. 82.2 RP).

Objectiu. Ajudar l'intern a iniciar la recerca d'un mitjà de subsistència per al futur o, a falta d'aquest mitjà, a trobar alguna associació o institució pública o privada que li doni suport o l'aculli en sortir en llibertat (art. 82.3 RP). Aquesta modalitat s'ha d'assimilar, tant com sigui possible, als principis del règim obert de l'art. 83 RP (art. 82.4 RP).

4.4 Objectius i principis del règim obert

Objectiu. Potenciar les capacitats d'inserció social positiva que presenten els penats de tercer grau, realitzant tasques de suport i assessorament i la cooperació necessària per afavorir la incorporació progressiva al medi social (art. 83.1 RP).

Els cinc principis (art. 83.2 RP) — es pregunten pel nom:

• a) Atenuació de les mesures de control, sens perjudici de programes de seguiment i avaluació de les activitats dins i fora de l'establiment.
• b) Autoresponsabilitat, mitjançant l'estímul de la participació dels interns en l'organització de les activitats.
• c) Normalització social i integració, proporcionant a l'intern, sempre que sigui possible, atenció pels serveis generals de la comunitat.
• d) Prevenció, per mirar d'evitar la desestructuració familiar i social.
• e) Coordinació amb tots els organismes i institucions públiques o privades que actuïn en l'atenció i reinserció dels reclusos, promovent criteris comuns d'actuació.

4.5 Modalitats de vida en règim obert

• Les normes d'organització i funcionament dels establiments de règim obert les elabora la junta de tractament i les aprova el centre directiu (art. 84.1 RP).
• Es poden establir, a proposta de la junta de tractament, diferents modalitats en el sistema de vida, segons les característiques dels interns, la seva evolució personal, els graus de control durant les sortides i les mesures d'ajuda que necessitin (art. 84.2 RP).
• ⚠️ S'han d'establir modalitats de vida específiques —és una obligació, no una possibilitat— per atendre i ajudar els interns que en accedir al tercer grau no disposin de prou recursos per a una activitat estable a l'exterior o tinguin mancances importants en el suport familiar o social (art. 84.3 RP).

4.6 Ingrés en un establiment de règim obert

En ingressar, l'intern ha de mantenir una entrevista amb un professional del centre, que l'ha d'informar de les normes de funcionament, de com utilitzar els serveis i recursos, dels horaris i de tots els aspectes que regulin la convivència (art. 85.1 RP). A més, un membre de l'equip tècnic ha de mantenir una segona entrevista i, en un breu període de temps, l'equip ha d'adoptar les decisions més adequades per desenvolupar el programa de tractament dissenyat per la junta de tractament (art. 85.2 RP).

Dues entrevistes, dos actors. El programa el dissenya la junta; l'equip el desenvolupa.

4.7 Sortides de l'establiment

Els interns poden sortir per desenvolupar activitats laborals, formatives, familiars, de tractament o d'una altra mena que facilitin la seva integració social (art. 86.1 RP). No és una llista tancada de dues coses: és àmplia.

⚠️ Qui les planifica. La junta de tractament ha de planificar i regular aquestes sortides i assenyalar els mecanismes de control i seguiment que consideri necessaris, d'acord amb el programa de tractament (art. 86.2 RP). Ni el director, ni el funcionari, ni tots dos: la junta de tractament.

L'horari i la periodicitat de les sortides han de ser els que calguin per dur a terme l'activitat i per als desplaçaments (art. 86.3 RP).

⚠️ La xifra clau. En general, el temps mínim de permanència al centre és de vuit hores diàries, i s'ha de pernoctar a l'establiment (art. 86.4 RP). Excepció: quan de manera voluntària l'intern accepti el control de la seva presència fora del centre mitjançant dispositius telemàtics proporcionats per l'Administració penitenciària o altres mecanismes de control suficient, cas en què només ha de romandre a l'establiment el temps fixat pel seu programa de tractament per a activitats de tractament, entrevistes i controls presencials (art. 86.4 RP).

4.8 Sortides de cap de setmana

La junta de tractament ha de regular-les de manera individualitzada, d'acord amb la modalitat de vida de cada intern, la seva evolució en el tractament i les garanties de control necessàries (art. 87.1 RP).

⚠️ La franja horària. Com a norma general, aquests interns gaudeixen de sortides de cap de setmana, com a màxim, des de les setze hores de divendres fins a les vuit hores de dilluns (art. 87.2 RP).

També poden gaudir dels dies festius del calendari oficial de la localitat on estigui situat l'establiment. Quan els festius siguin consecutius al cap de setmana, la sortida s'amplia en vint-i-quatre hores per cada dia festiu (art. 87.3 RP).

El centre directiu pot aprovar sortides de cap de setmana amb horaris diferents dels indicats (art. 87.4 RP).

4.9 Assistència sanitària

Regla general: els interns en règim obert reben l'assistència sanitària per mitjà de la xarxa sanitària pública extrapenitenciària (art. 88.1 RP). És la diferència sanitària més visible respecte dels altres règims.

L'Administració penitenciària ha de vetllar perquè utilitzin correctament aquests serveis i ha de planificar i executar programes de prevenció i educació per a la salut (art. 88.2 RP). Els serveis mèdics de l'establiment n'han de fer el seguiment i coordinar els serveis de la institució amb els de l'exterior; els treballadors socials han d'ajudar i orientar els interns en els tràmits per utilitzar la xarxa pública (art. 88.3 RP).

4.10 Els centres d'inserció social

Concepte. Establiments penitenciaris destinats al compliment de penes privatives de llibertat en règim obert i de les penes d'arrest de cap de setmana, al seguiment de totes les penes no privatives de llibertat l'execució de les quals s'atribueixi als serveis del Ministeri de Justícia i Interior o l'òrgan autonòmic competent, i al seguiment dels alliberats condicionals que tinguin adscrits (art. 163.1 RP).

L'activitat penitenciària hi té com a objecte essencial potenciar les capacitats d'inserció social positiva de les persones internades (art. 163.2 RP).

Funcionament. Es basa en el principi de confiança en l'intern i en l'acceptació voluntària dels programes de tractament (art. 164.1 RP). Els seus dos principis rectors (art. 164.2 RP):

• a) Integració: facilitar la participació plena en la vida familiar, social i laboral, amb l'atenció necessària mitjançant els serveis generals.
• b) Coordinació amb organismes i institucions públiques i privades, amb atenció especial als recursos socials externs, particularment en sanitat, educació, acció formativa i treball.

Han de disposar dels òrgans i l'equip de professionals que determinin les normes de desplegament del RP (art. 164.3 RP). I tenen normes pròpies, promulgades pel Ministeri de Justícia i Interior o l'òrgan autonòmic competent, respecte de les quals el Reglament penitenciari s'aplica supletòriament (art. 164.4 RP).

4.11 Les unitats dependents

Concepte. Unitats arquitectònicament ubicades fora del recinte dels centres penitenciaris, preferentment en habitatges ordinaris de l'entorn comunitari, sense cap signe de distinció externa (art. 165.1 RP).

Qui les gestiona. Els serveis i prestacions formatius, laborals i de tractament els gestionen de manera directa i preferent associacions o organismes no penitenciaris. L'Administració penitenciària pot participar-hi amb personal propi, sens perjudici de les funcions de control i coordinació que li competeixen (art. 165.2 RP).

⚠️ De qui depenen. Administrativament han de dependre sempre d'un centre penitenciari, i els òrgans col·legiats i unipersonals d'aquest conserven les competències i responsabilitats sobre els interns destinats, amb el màxim respecte als principis d'especificitat i autonomia (art. 165.3 RP). El binomi que es pregunta: fora del recinte, però dependents d'un centre penitenciari.

Els directors dels centres penitenciaris comuniquen puntualment a la Secretaria d'Estat o l'òrgan autonòmic equivalent qualsevol modificació de les dades d'aquestes unitats (art. 165.4 RP).

Qui hi va. Els penats destinats han d'estar classificats en tercer grau i complir els requisits de la legislació general (art. 165.5 RP). No hi caben segons graus.

Creació. Mitjançant ordre ministerial o resolució autonòmica equivalent, propiciada si escau per acords o convenis de col·laboració amb institucions dedicades a la ressocialització (art. 166.1 RP).

Dos blocs de normes, dos òrgans aprovadors (art. 166.2 i 166.3 RP):

Selecció i destinació. La selecció dels interns la fa la junta de tractament, tenint en compte els criteris generals per a la classificació en tercer grau i els perfils preferents de cada unitat (art. 167.1 RP). La destinació requereix l'acceptació prèvia i expressa de la normativa pròpia de la unitat, d'acord amb els principis de mútua confiança i autoresponsabilitat (art. 167.2 RP). I el director de l'establiment ha de donar compte al jutge de vigilància de la destinació de cada intern i dels possibles canvis de destinació (art. 167.3 RP).

5. El règim de preventius

5.1 El principi rector

El règim de presó preventiva té per objecte retenir l'intern a disposició de l'autoritat judicial. El principi de la presumpció d'innocència ha de presidir el règim penitenciari dels preventius (art. 5 LOGP). Tot el que ve després es llegeix des d'aquesta frase.

Els establiments de preventius són centres destinats a la retenció i custòdia de detinguts i presos. ⚠️ També s'hi poden complir penes i mesures penals privatives de llibertat quan l'internament efectiu pendent no excedeixi els sis mesos (art. 8.1 LOGP). A cada província hi pot haver més d'un establiment d'aquesta naturalesa (art. 8.2 LOGP). Quan no n'hi hagi per a dones i joves, han d'ocupar en els d'homes departaments que constitueixin unitats amb separació absoluta i amb organització i règim propis (art. 8.3 LOGP). Els establiments de compliment, en canvi, s'organitzen separadament per a homes i dones i són de dos tipus: de règim ordinari i obert (art. 9.1 LOGP), i els joves hi compleixen separadament dels adults, en establiments diferents o en departaments separats (art. 9.2 LOGP).

5.2 Observació i model individualitzat d'intervenció

L'observació dels preventius s'ha de limitar a recollir la màxima informació possible sobre cadascun a través de dades documentals, entrevistes i observació directa del comportament, i sobre aquestes bases establir la separació o classificació interior en grups de l'art. 16 LOGP — i tot això quan sigui compatible amb la presumpció d'innocència (art. 64.1 LOGP).

⚠️ Un cop recaiguda sentència condemnatòria, s'ha de completar amb un estudi científic de la personalitat, i sobre aquesta base formular (art. 64.2 LOGP):

• una determinació del tipus criminològic,
• un diagnòstic de capacitat criminal i d'adaptabilitat social,
• la proposta raonada de grau de tractament i de destinació al tipus d'establiment que correspongui.

A l'ingrés (art. 20 RP):

• Detinguts i presos ocupen cel·la al departament d'ingressos, on els ha d'examinar el metge tan aviat com sigui possible, i els han d'entrevistar el treballador social i l'educador. Si el metge no disposa cap altra cosa, passen al departament que els correspongui. Aquests professionals emeten informe sobre la separació interior de l'art. 99 RP o el trasllat a un altre centre, i sobre la planificació educativa, sociocultural i esportiva. Respectant la presumpció d'innocència, la junta de tractament valora ocupació laboral, formació i mesures d'ajuda per elaborar el model individualitzat d'intervenció (art. 20.1 RP).
• Penats: reconeguts pel metge si són nous ingressos, romanen al departament d'ingressos prou temps perquè el psicòleg, el jurista, el treballador social i l'educador proposin la inclusió en un grup de separació interior, i el director n'ordeni el trasllat, amb informe mèdic previ. La junta de tractament, amb informe previ de l'equip tècnic, contrasta el protocol i formula el programa individualitzat de tractament (art. 20.2 RP).
• ⚠️ L'estada al departament d'ingressos —preventius o penats— és com a màxim de cinc dies, i només es pot prolongar per motius d'ordre sanitari o per preservar la seguretat de l'intern. De la prolongació se n'ha de donar compte al jutge de vigilància (art. 20.3 RP).

Diferència de vocabulari que el tribunal pot creuar: als preventius, model individualitzat d'intervenció (art. 20.1 RP); als penats, programa individualitzat de tractament (art. 20.2 RP).

5.3 El règim aplicable, com a norma general

Amb caràcter general, el règim dels detinguts i presos és el règim ordinari (art. 96.1 RP, que remet al capítol II del títol III). Concorda amb l'art. 74.1 RP, que aplica el règim ordinari als detinguts i presos. No hi ha un "règim especial de preventius": aquesta és una opció falsa que ja s'ha ofert.

5.4 Preventius en règim tancat

Quan es pot. D'acord amb l'art. 10 LOGP, són aplicables les normes previstes per als establiments de compliment de règim tancat als detinguts i presos quan es tracti d'interns extremadament perillosos o manifestament inadaptats al règim ordinari (art. 96.2 RP).

⚠️ Qui decideix. A proposta de la junta de tractament i amb l'aprovació del centre directiu (art. 96.2 RP). Dos òrgans, cap dels quals és el director.

Com s'aprecia la perillositat. Ponderant els factors de l'art. 102.5 RP —els sis del primer grau— en tot allò que siguin aplicables als interns preventius (art. 96.3 RP). No hi ha catàleg propi.

Garanties del procediment (art. 97 RP):

• L'acord de la junta requereix almenys els informes raonats del cap de serveis i de l'equip tècnic i ha de ser sempre motivat (art. 97.1 RP).
• S'ha de notificar a l'intern, amb còpia, dins de les vint-i-quatre hores següents, comunicant-li que té dret de recórrer al jutge de vigilància (art. 76.2.g LOGP) (art. 97.2 RP).
• Dins de les setanta-dues hores següents a l'adopció se n'ha d'assabentar el jutge de vigilància, amb tramesa del contingut literal de l'acord i dels preceptius informes (art. 97.2 RP).
• ⚠️ Si l'acord comporta trasllat a un altre establiment, s'ha de comunicar al jutge de vigilància I a l'autoritat judicial de la qual depengui l'intern, sens perjudici que s'executi immediatament (art. 97.2 RP). Dos destinataris, no un — i no cal autorització judicial prèvia. És una de les preguntes oficials del tema.
• En els supòsits de l'art. 95.3 RP, el centre directiu fa el trasllat i ho comunica tant a l'autoritat judicial de què depengui l'intern com al jutge de vigilància (art. 97.3 RP).

24 hores per notificar a l'intern, 72 hores per informar el jutge. No els creuis.

5.5 Revisió de l'acord

La permanència dels detinguts i presos en règim tancat ha de durar el temps necessari, fins que desapareguin o disminueixin significativament les raons o circumstàncies que van servir de fonament per aplicar-lo (art. 98.1 RP).

⚠️ En tot cas, la revisió de l'acord no es pot demorar més de tres mesos, amb l'emissió prèvia dels informes preceptius (art. 98.2 RP). Coincideix amb els tres mesos de revisió de modalitat de vida de l'art. 92.3 RP: mateixa xifra, articles diferents.

5.6 Permisos de sortida de preventius

Els permisos de sortida poden concedir-se a interns preventius, amb l'aprovació prèvia, en cada cas, de l'autoritat judicial corresponent (art. 159 RP). Aquí sí que hi ha autorització prèvia, i és de l'autoritat judicial de la qual depèn l'intern, no del jutge de vigilància.

Quadre 1 — Òrgans competents ⭐

Quadre 2 — Terminis i xifres ⭐

⚠️ Sobre el còmput. L'únic termini que aquest tema qualifica expressament com a hàbil és el de 3 dies per notificar al Ministeri Fiscal la classificació o progressió a tercer grau (art. 107 RP). Tota la resta —els 2 mesos de l'art. 103 RP, les 72 hores dels arts. 95.1 i 97.2 RP, els 14 dies de l'art. 95.3 RP, els 3 mesos dels arts. 92.3 i 98.2 RP, els 5 dies de l'art. 20.3 RP— el text els deixa sense qualificar. Si una opció t'afegeix o et treu la paraula hàbils, contrasta-la amb aquesta llista.

⚠️ Parells de xifres que es confonen sols. Memoritza'ls aparellats, perquè el tribunal els creua:

• 3 hores de pati (art. 93, departaments especials) ↔ 4 hores de vida en comú (art. 94, mòduls tancats). Tots dos amb +3 hores d'ampliació.
• 2 interns junts al pati (art. 93.1.3a RP) ↔ mínim 5 interns per fer activitats en grup (art. 94.2a RP).
• 24 hores per notificar a l'intern ↔ 72 hores per informar el jutge de vigilància (art. 97.2 RP).
• 3 mesos de revisió de modalitat (art. 92.3 RP) ↔ 3 mesos de revisió del règim tancat de preventius (art. 98.2 RP) ↔ 6 mesos de revisió de grau (art. 105.1 RP).
• 8 hores de descans nocturn en règim ordinari (art. 77.2 RP) ↔ 8 hores de permanència mínima al centre en règim obert (art. 86.4 RP). Mateixa xifra, coses oposades.

El que més cau

24 preguntes oficials, el 8,5 % del banc: el segon tema més rendible de tota l'oposició. Sí, entra al supòsit pràctic: 5 de les 24 són del 2n exercici de JU033, sobre un cas únic —l'intern JMP, classificat en tercer grau i destinat a un centre obert, autoritzat a no pernoctar-hi i detingut aquella nit per un altercat violent. Si el supòsit d'enguany va de medi obert o de classificació, aquestes cinc et diuen exactament per on anirà.

Els articles que ja han caigut

Els errors que el tribunal indueix en aquest tema

1. Canviar l'òrgan — 6 de les 24 (25 %). Molt per sobre del 15 % del banc general. El pool que baralla sempre és el mateix: junta de tractament · centre directiu · consell de direcció · equip tècnic · director · cap de serveis · jutge de vigilància · autoritat judicial de què depèn l'intern. Els eixos que ja ha atacat:

• planificar les sortides (junta de tractament) vs. el director o el funcionari (art. 86.2 RP);
• resoldre la classificació i la destinació (centre directiu, competència exclusiva) vs. junta de tractament o jutge de vigilància;
• elaborar les mesures de seguretat del règim tancat (consell de direcció, amb informe previ de la junta) vs. "junta de tractament amb informe de l'equip multidisciplinari" — opció falsa literal de JU033;
• qui rep la comunicació del trasllat d'un preventiu: els dos jutges, no un (art. 97.2 RP);
• qui fa la propera proposta després de reiterar primer grau: la central d'observació, no un altre equip ni el centre directiu (art. 105.3 RP · 65.4 LOGP).

Regla d'or per al dia de l'examen: la junta de tractament proposa i programa; el consell de direcció regula la vida diària del centre; el centre directiu resol, aprova i autoritza; el director actua cautelarment i dona compte; el jutge de vigilància controla, resol recursos i aprova el 100.2.

2. Alterar una xifra — 7 de les 24 (29 %). Més del doble del 13 % del banc. Els parells que ja ha explotat:

• 2 mesos + 2 mesos ↔ 3 mesos + 2 mesos ↔ "sense aprovació del jutge" (art. 103.4 i 103.6 RP);
• 8 hores ↔ 12 hores de permanència mínima en règim obert (art. 86.4 RP);
• 8 hores ↔ 7, 9 o 10 hores de descans nocturn (art. 77.2 RP);
• 3 hores mínim ampliables a 6 ↔ "màxim 3 sense ampliació" ↔ "2 hores" al pati dels departaments especials (art. 93.1.1a RP). Fixa't que la trampa aquí no és només el número: és canviar "mínim" per "màxim";
• 3 ↔ 2 o 4 tipus de règim penitenciari (art. 74 RP);
• 14 dies de la resolució classificatòria posterior al trasllat urgent (art. 95.3 RP).

3. Confondre grau amb règim, o penat amb preventiu — 4 de les 24. Tres formes concretes:

• oferir la definició del tercer grau quan pregunten pel segon (art. 102.3 i 102.4 RP);
• canviar "penats" per "preventius" en la definició del segon grau (art. 102.3 RP) o afegir "preventius i penats" a l'art. 89 RP, que només parla de penats;
• inventar un "règim especial per a preventius" que no existeix: als preventius se'ls aplica el règim ordinari (arts. 74.1 i 96.1 RP).

4. Enumeracions amb un element colat. L'art. 80.1 RP (tres tipus d'establiment obert) ja ha caigut amb les unitats de mares com a quart element fals. Els altres llistats amb el mateix risc: els sis factors de l'art. 102.5 RP, les quatre funcions de l'art. 109.1 RP i els cinc principis de l'art. 83.2 RP.

5. Preguntes en negatiu. 3 de les 24 estan formulades amb NO en majúscules. En aquest tema, llegeix l'enunciat dues vegades abans de mirar les opcions.

6. Repeticions literals. L'art. 165 RP sobre unitats dependents ha caigut dos cops a la mateixa convocatòria (JU030, torn lliure i promoció interna) amb el mateix enunciat i les mateixes opcions. La resposta és sempre la mateixa: unitats que depenen d'un centre penitenciari. És la pregunta més barata del tema.

Avisos de llacuna

1. La competència exclusiva del centre directiu és a l'art. 31 RP ⚠️

Què falta. La frase exacta "el centre directiu té competència exclusiva per decidir, amb caràcter ordinari o extraordinari, la classificació i destinació dels reclusos als diferents establiments penitenciaris".

On és. A l'art. 31 RP, que pertany al títol de l'organització general i es desenvolupa en un altre tema. Aquí tens la mateixa competència des de la porta del procediment: la resolució sobre la proposta de classificació la dicta el centre directiu (art. 103.4 RP) i el trasllat a règim tancat és competència del centre directiu (art. 95.1 RP).

Per què t'importa. Dues de les 24 preguntes oficials d'aquest tema es responen amb aquesta frase, i una és del supòsit pràctic. La resposta certificada del tribunal, en tots dos casos, és el centre directiu, amb el jutge de vigilància, la fiscalia i el director del centre com a distractors. Memoritza la frase amb les paraules "competència exclusiva" i "ordinari o extraordinari": són les que apareixen a l'enunciat.

2. L'art. 10 LOGP: el règim tancat es defineix fora d'aquest tema ⚠️

Els arts. 89, 90, 96.2 i 102.5 RP remeten tots a l'art. 10 LOGP per a la definició del règim tancat i dels supòsits de perillositat extrema i inadaptació manifesta. El text d'aquell article no el reproduïm aquí; el desenvolupament li correspon al tema dels tipus d'establiments. El que sí que tens complet és el desplegament reglamentari sencer —criteris, modalitats, horaris, escorcolls, trasllats— que és d'on surten totes les preguntes oficials del tema sobre règim tancat.

Passa el mateix amb l'art. 16 LOGP (criteris de separació interior), citat pels arts. 76.2 i 99.1 RP i per l'art. 64.1 LOGP.

3. Les instruccions i circulars del Departament no són normativa pública ⚠️

Dues preguntes oficials d'aquest tema es responen amb documents interns que no són ni la LOGP ni el Reglament penitenciari, i que no pots deduir del text legal:

• Instrucció 3/2023, sobre l'aplicació de limitacions regimentals a persones internes en situació d'alt risc de comportament violent, i el seu Protocol. La resposta oficial de ju032-1r-pr-x-037 (JU032, 1r exercici) va ser que NO és supòsit d'aplicació que la persona interna estigui en règim de vida tancat en la modalitat de l'art. 94 RP — és a dir, l'instrument s'associa a la modalitat de l'art. 93 RP (departaments especials), no a la de mòduls o centres tancats.
• Circular 2/2017. La resposta oficial de ju033-2n-to-A-020 (JU033, supòsit pràctic) és que el període màxim de revisió de la modalitat de vida de l'art. 93 RP és de 45 dies, moment en què s'ha de valorar la conveniència de mantenir o modificar la modalitat.

⚠️ No confonguis aquesta xifra amb la del Reglament. L'art. 92.3 RP diu tres mesos com a termini màxim de revisió de la modalitat de vida. La Circular 2/2017 escurça aquest període a 45 dies per a la modalitat de l'art. 93 RP. Si l'enunciat cita la circular, la resposta és 45 dies; si cita el Reglament, és 3 mesos.

Què has de fer. Aquestes dues fonts són documentació interna del Departament: no es publiquen al DOGC ni al BOE i, per tant, no formen part del corpus normatiu del tema. Busca'n el text als canals interns del Departament de Justícia si hi tens accés. Si no hi arribes, memoritza almenys les dues respostes certificades d'aquest avís: són les úniques dades segures que en tenim.

4. Els protocols de guàrdia del medi obert ⚠️

La pregunta ju033-2n-to-A-003 (JU033, supòsit pràctic) demana qui pot autoritzar, en cas d'urgència, que un intern de règim obert no retorni al centre a l'hora programada. La resposta oficial és el comandament d'incidències, per davant del coordinador de règim interior de medi obert (CRIMO), l'inspector de guàrdia i el jutge de vigilància.

Aquesta figura no apareix al Reglament penitenciari: surt de l'organització de guàrdies del Departament. El Reglament només et diu que la junta de tractament planifica i regula les sortides i n'assenyala els mecanismes de control (art. 86.2 RP), i que el director pot suspendre cautelarment qualsevol altra sortida quan hi ha una nova incidència judicial (art. 108.3 RP). Per a la urgència del dia a dia, retén el nom: comandament d'incidències.

5. Preguntes etiquetades en aquest tema que en realitat pertanyen a un altre

Dues de les 24 preguntes del banc assignades a aquest tema es responen amb articles del RP que no en formen part i que es desenvolupen al seu lloc:

• Establiments o unitats psiquiàtriques penitenciàries i els seus supòsits d'ingrés (ju030-1r-to-B-045, resposta oficial: totes les respostes són correctes).
• Centres de deshabituació i els requisits de destinació (ju030-1r-to-B-096, resposta oficial: NO cal haver complert la meitat de la condemna; sí calen la necessitat de tractament de deshabituació, l'autorització del centre directiu i la classificació en tercer grau).

Aquestes dues respostes t'estalvien dues preguntes encara que estudiïs el tema corresponent més endavant. Retén-les tal com estan.

6. Una pregunta anul·lada

La pregunta ju030-1r-to-B-118, que demanava quin article del Reglament penitenciari especifica la llibertat condicional, va ser anul·lada pel tribunal i no té resposta oficial. No hi perdis temps.