Quins llocs hi ha dins d’un centre, i com s’hi ascendeix
Amb documents oficials · revisat el 3 de setembre del 2026
Aprovar l’examen és el principi, no la resposta a «com és aquesta feina». El que ve després —a quin lloc et destinen, com són els torns de debò i si es pot pujar— surt de documents públics concrets, i és el que hi ha en aquesta pàgina.
2 dies de feina, 4 de festaEl règim més habitual és el 2x4: dos dies seguits de torn de matí i tarda (14,5 hores cada dia) i quatre dies lliures, en un cicle de sis dies amb sis guàrdies que roten.
Qui mana en un centre
Cada centre té cinc «òrgans unipersonals superiors»: director/a, gerent, subdirector/a de Tractament, subdirector/a d’Interior i secretari/ària tècnic/a jurídic/a. Per sota d’aquests, el comandament del dia a dia és el cap de serveis, i hi ha coordinadors d’unitat especialitzada i d’educadors per àmbits concrets.
Font: Decret 329/2006, de 5 de setembre, pel qual s’aprova el Reglament d’organització i funcionament dels serveis d’execució penal a Catalunya (DOGC 4714, de 7.9.2006), art. 64 i següents.
Els torns, hora per hora
Els centres no tanquen mai, i per això els torns no són «de 9 a 17». Aquests són els que fixa l’acord vigent per als llocs de Serveis i Vigilància:
| Codi | Torn | Horari | Torns de treball |
|---|---|---|---|
| M | Matí | 7.30 a 15.00 | 1 torn de treball |
| MT | Matí i tarda | 7.30 a 22.00 | 2 torns de treball |
| TN | Tarda i nit | 14.30 a 8.00 de l’endemà | 2 torns de treball |
| N | Nit | 21.30 a 8.00 | 1 torn de treball |
La jornada mitjana anual és d’entre 1.605 i 1.615 hores efectives, descomptades vacances. El calendari concret de cada persona surt de com queda repartida entre les sis guàrdies, no es tria lliurement.
Què fas segons on et destinin
No hi ha «un dia tipus» únic: depèn del centre, el torn i la destinació. El document oficial que més detalla tasques concretes és l’article sobre «segona activitat» —el règim per a qui, per antiguitat o circumstàncies, deixa els llocs de més exigència física—, i d’aquí surt la llista més citable de funcions reals dins d’un centre:
- Funcions en mòduls de vida ordinària i en torn de nit —les de més disponibilitat, i les primeres que es retiren al personal de segona activitat.
- Tasques relacionades amb el magatzem, vestuari, bugaderia, tallers, poliesportiu, peculi i alimentació.
- Seguiment i control de la documentació d’interns, i tasques administratives pròpies dels cossos penitenciaris.
- El departament d’ingressos, amb epígraf normatiu propi, i els tallers productius, l’accés als quals aprova la Junta de Tractament i que gestiona el CIRE.
Aquesta llista no és exhaustiva ni cobreix tots els llocs d’un centre: és el catàleg de tasques que l’acord fa servir per definir la segona activitat, no un organigrama complet de funcions. Font: article 22 («Segona activitat») de la Resolució EMT/1734/2024, i temari oficial de la part específica (Resolució JUS/4591/2024).
Fins on pots arribar
Dins del mateix cos, per concurs de mèrits, hi ha llocs per sobre del d’entrada. Aquests són alguns, amb la xifra de la taula del 2026 —el detall complet del sou, a la pàgina del sou:
| Lloc de treball | Nivell | A l’any |
|---|---|---|
| Cap d’unitat de Serveis i Vigilància (CUSV) | 19 | 55.743,40 € |
| Cap de serveis | 22 | 57.457,14 € |
| Coordinador/a d’unitats especialitzades | 22 | 60.694,36 € |
El mecanisme legal és la Relació de Llocs de Treball (RLT): un document públic que classifica cada lloc en 30 nivells segons titulació, especialització, responsabilitat, competència i comandament. D’aquell nivell surt el complement de destinació —per això Cap de serveis i Coordinador comparteixen nivell 22 i, tot i així, no cobren el mateix: la diferència és el complement específic del lloc concret, que la RLT fixa a part. Font: Decret Legislatiu 1/1997, de 31 d’octubre.
És perillosa, aquesta feina?
Sí, hi ha violència real i xifrada. Segons el sindicat CSIF, el 2024 hi va haver 607 treballadors agredits —gairebé dos cada dia—, repartits en 397 incidents, un 4,3% més que el 2023.
El Departament de Justícia també publica una memòria anual pròpia, que hauria de tenir el seu propi recompte. No l’hem pogut llegir: el seu repositori oficial ha denegat l’accés dues vegades des d’aquí. Preferim dir-ho abans que citar una xifra que no hem vist amb els nostres ulls.
El mateix acord de condicions de treball preveu mesures concretes per a aquest risc: Unitats de Seguretat Interior a tots els centres, el programa RECVI per avaluar interns amb risc elevat de conducta violenta, formació en gestió de conflictes i defensa personal, sistemes d’alerta individual i cobertura jurídica de l’Administració en cas d’agressió.
Font de la xifra: CSIF, «2024: l’any més violent a les presons catalanes», amb cobertura independent a El Debate i Segre. Mesures de seguretat: articles 16 a 18 de la Resolució EMT/1734/2024.
Testimonis reals
Res del que hi ha a dalt explica com se sent un torn de nit concret o una guàrdia difícil. Per això aquí aniran testimonis reals de funcionaris, sempre marcats com el que són: una experiència personal, no una dada oficial.
Encara no n’hi ha cap de publicat. Si en trobem un que valgui la pena i tingui el vistiplau de qui l’explica, apareixerà aquí.
D’on surt cada dada
- Decret 329/2006, de 5 de setembre, pel qual s’aprova el Reglament d’organització i funcionament dels serveis d’execució penal a Catalunya (DOGC 4714, de 7.9.2006) — organigrama de centre.
- Resolució EMT/1734/2024, de 13 de maig (DOGC 9168, de 23.5.2024) — Acord sobre condicions de treball i mesures de seguretat del personal penitenciari 2024-2027. D’aquí surten els torns, les funcions de segona activitat i les mesures de seguretat.
- Relació de Llocs de Treball (RLT) i els seus 30 nivells: Decret Legislatiu 1/1997, de 31 d’octubre, pel qual s’aprova la refosa en un text únic dels preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matèria de funció pública.
- Temari oficial de la part específica: Resolució JUS/4591/2024, de 19 de desembre (DOGC 9318, de 27.12.2024).